L’estació, el centre del moviment

15-segons

A partir de les idees del treball d’ Alexey Titarenko i de fotografies històriques del’estació de tren de New York fetes per Alfred Stieglitz i Hal Morey, defensaré la teoria del moviment.

El meu treball vol crear una metàfora amb l’estació de tren de Girona. El que vull explicar és que l’estació de tren és un dels lloc més relacionats amb el temps durant els anys. Tota l’estació i la seva funció es basa en el temps: trens que van i venen, persones que arriben, que marxen, que esperen, un conjunt de moviments i parades que reflexiona sobre el temps com eina fotogràfica.

Amb això vull afirmar i fer una reflexió sobre el moviment en la fotografia. El moviment és real i l’ull humà el percep i utilitzat la sinestèsia i l’experiència visual per poder-lo reconèixer.La càmera fotogràfica amb l’evolució de les tècniques pot congelar el moviment realitzat pel subjecte o representar-lo i potenciar-lo. Fins i tot pot arribar a enganyar-nos.La heterogeneïtat de la fotografia es una qualitat que té molts usos i funcions i no sempre representa fidelment la realitat. Per tant, la fotografia en moviment és una realitat diferent del que estem acostumats a veure però en molts casos té un elevat grau d’iconicitat i ens pot ajudar a entendre el moviment.

per Andrea Bolcato

Joana Biarnés i el masclisme

DTQYKXvWAAEl613

La página del blog Fotógrafo No fotógrafo nos ayuda a ver como las diferencia de género estaban, y a veces aún están, en el mundo de la fotografía. Esta pequeña entrada narra la extraordinaria historia de la fotógrafa catalana Joana Biarnés que luchó en nuestro país contra la diferencia entre hombres i mujeres.

Con su cámara fotográfica y con la vocación familiar de su padre rompió todas las barreras de género. En este documental nos explica su vida y su trayecto profesional en el mundo de la fotografía, transformándose así en la primera fotoperiodista española.

per Andrea Bolcato