Quan somiar és imprescindible

IMG_4549

Quan somiar és imprescindible

Actualment tant joves com adults estem sotmesos a un gran estrès diari i aquest és el que ens impedeix ser lliures, per tant, podríem dir que la nostra ment és més lliure que el nostre cos. I dic que és més lliure, perquè és aquesta la que fuig quan té por i imagina un lloc reconfortant per a tranquil·litzar-se, o visualitza una platja idíl·lica quan ja no aguanta més tenir fred.

Estem envoltats de persones, feines, moments tòxics. Però som nosaltres els que hem de canviar-ho física i mentalment encara que sigui un fet el qual no puguem controlar. Totes i cada una de les etapes de la vida tenen allò que ens fa aprendre dels errors i viatjar és reconfortant però perquè no fer-ho de veritat?

per Anna Morales

“Ciutats de pas”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

«Ciutats de pas» és un projecte que sorgeix de l’interès que des de ben petita he tingut per poblacions costaneres com Blanes, en la que passava les vacanes d’estiu. En aquest tipus de localitzacions trobem sovint ritmes de colors, jocs geomètrics i diverses dinàmiques compositives que configuren les façanes d’hotels i apartaments.

Formalment això, es plasmen diferents paisatges arquitectònics que transmeten un ritme i una repetició, a través d’un espai que es troba en soledat menys en una època de l’any que hi ha una multitud de persones i molta abundància de serveis d’habitacla.

El paisatge és el protagonista absolut de la imatge, però l’absència de l’ésser humà en les fotografies és essencial, per poder entendre o emetir un sentiment molt diferent en el cas que aquestes imatges estiguessin amb moltes persones.

Conceptualment darrera aquesta formalització trobem representada la paraula soledat que transporta a un altre món, a una altra dimensió en la qual et trobes tot sol enmig d’un paisatge urbà molt repetitiu en el qual és impossible trobar algú o alguna cosa diferent que hagi pogut ser canviada per algú, perquè hi ha absència de persones.

Els edificis fotografiats es consideren segones vivendes on hi ha estones de saturació i estones de solitud i abandó per l’augment temporal d’habitants en una època especifica de l’any, augment que proboca molts canvis urbanístics en aquests pobles.

Aquests canvis es poden veure totalment representats en les fotografies, gràcies a la contraposició d’elements repetitius amb elements intercalats que trenquen amb el ritme compositiu que tenen les estructures arquitectòniques que ens trobem en aquests llocs costaners i de turisme.

per Aida Mayenco

Conferència sobre Valentí Fargnoli

780_008_4911707_64cdd8760177174014cdd6d7975ffef2.jpg

Valentí Fargnoli

El proper dijous 10 de maig a les 19h a l’Arxiu Municipal de Girona, Joan Boadas arxiver municipal i director del CRDI, realitzarà una conferència sobre la vida i obra del fotògraf Valentí Fargnoli.

més info: aquí

Visitem l’Inspai

31793464_1892745260747000_4260505393244930048_n

foto: Diego Montalvo

Els alumnes del CFAS de Fotografia van visitar les instal·lacions del Centre de la Imatge de Girona (Inspai).
El centre fa una important i interessant tasca d’arxiu històric de material fotogràfic així com de promoció de fotògrafs novells.
Esperem col.laborar amb ells en futurs projectes.