Natàlia Masferrer, Premi Repsol

PremiRepsol_masferrer

La fotografia guanyadora del tercer premi del Premi Repsol de fotografia castellera ha estat enguany per la Natàlia Masferrer, alumna de 2n de Fotografia de l’Escola d’Art d’Olot.
Aquesta fotografia va ser presa el dia nou de setembre del 2017 durant el que la Colla Castellera de la Garrotxa, els Xerrics d’Olot, creiem que és la nostra diada més important. Erem a casa durant les Festes del Tura en el nostre 15è aniversari.
Acompanyats de Marrecs de Salt i Sagals D’Osona vam començar l’actuació, castells i castells descarregats fins que ens va caure l’agulla del 4d7. Acostumada a estar a tronc, aquell dia m’ho mirava des del balcó de l’Hospici amb la càmera a les mans. La meva germana Carme era l’aixecadora d’aquella agulla, estàvem cara a cara quan l’agulla va caure, i el primer que vaig fer va ser fotografiar el moment. Entre plors, abraçades i emocions intenses els vaig ensenyar la fotografia. El persontge protagonista és en Pere, el segon de l’agulla, no va dubtar en animar-me a guardar la foto com un tresor per ensenyar-la en un moment especial.
“Els Xerrics d’Olot, 15 anys d’una colla que «no cau»” deien els titulars, “la colla que no cau mai” sentíem habitualment, i són totes aquestes paraules les que ens perjudicaven. Totes les colles cauen, però totes ens tornem a aixecar.

per Natàlia Masferrer

Anuncis

Paisaje humano

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Por otra parte, encontramos lo que se denomina como paisaje cultural. En este caso no se trata de un mero espacio geográfico natural, sino que es el agente humano el cual modifica su entorno.”

Con esta premisa podemos entender el paisage mas allà del concepto que tenemos interiorizado. Mas allà de grandes espacios naturales o urbanos, el paisaje se conforma de elementos muy diversos, tantos que es muy dificil discernir entre que deja de ser paisaje. Entiendo pues, que cualquier rasgo sensorial que nos describe un lugar puede devenir un paisaje.

Enfocar un proyecto sobre paisaje basado en el barrio de Cerdañola de Mataró es una consecuència que podría llamar: Inevitable. Esta zona periférica de una ciudad dormitorio de Barcelona como es Mataró se generó a raíz de las migraciones masivas que atrajeron a familias y pueblos enteros de la España mas rural a Cataluña en la década de los 50 y 60.

Un barrio superpoblado y de origen marginal y con pocos recursos que se edificó sin plan urbanistico alguno, donde cada cual se construia su propia casa, originando en la actualidad una maraña de calles de formas totalmente eclécticas donde sigue acogiendo inmigrantes al igual que una vez fué mi familia. El trabajo quitó de la educación a toda una generación y esta se siente fuerte en la cultura tradicional y rechaza cualquier atisvo de modernidad.

Nacido y crecido en un barrio donde nunca pasa nada que me estimulara, me sentía como un extraterreste, pero aun así, es el paisaje que me envolvió durante la mayor parte de mi vida y me genera afecto.
Este trabajo me sirve para equilibrar mi balanza de amor y odio que proceso por este paisaje, descubriendo a través de la cámara que hay belleza donde creía que no podría encontrarla. Un barrio del que ningun artista se acuerda. Un barrio que su ausencia de interés me genera interés.

per David Manzano

Robert Capa

Robert Capa, nascut el 22 octubre de 1913. (de nom real Ernest Andrei Friedmann) era natural de Budapest, Hongria, on formava part d’una família jueva. Aproximadament l’any 1934, intentant fugir del nazisme, coneix la fotògrafa alemanya Gerda Taro, qui més tard esdevindria la seva companya sentimental i professional. En veure que les seves fotos acostumaven a ser refusades, s’inventen el pseudònim “Robert Capa”, un suposat fotògraf americà. D’aquí ve la polèmica de qui dels dos va ser l’autor d’algunes de les seves obres més famoses.

L’any 1947 va fundar, amb l’ajuda de Henri Cartier-Bresson , Rodger , Vandivert y David Seymour , la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos , que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Allà va fer una gran feina fotogràfica, i no tan sols d’escenaris de guerra sinó també en el camp artístic, on tenia grans amistats com Pablo Picasso, Ernest Hemingway o John Steinbeck.

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el juliol de 1936, Robert i Gerda decidiren viatjar a Espanya per cobrir els fets. Des del cantó republicà, van ésser presents des de les primeres batalles a Madrid fins a la retirada a Catalunya. Durant la retirada de l’exèrcit republicà a la batalla de Brunete, el 1937, Gerda Taro va morir quan el cotxe on viatjava frenà bruscament per evitar xocar contra un tanc. Ella sortí volant per després ser atropellada per aquell mateix tanc.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Capa s’enrolaria el 1943 a l’ exèrcit dels EUA .Com
a periodista va poder cobrir els principals esdeveniments d’aquella guerra. El 6 de juny de 1944 Capa va desembarcar amb les tropes amfíbies de les Forces Armades dels EUA a la platja d’Omaha. Això li va permetre fotografiar l’entrada de les tropes aliades a les platges de Normandia .

Quan Capa vivia a París als anys 30, dos dels seus millors amics eren uns cineastes japonesos. Tot i la guerra mundial mantingueren l’amistat amb Capa i això permeté que Capa fos enviat al Japó per fer un reportatge sobre els costums de vida del país.

per David Manzano

Reflexió en el Paisatge. Belinchón

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sergio Belinchón: Reflexió en el Paisatge

Us presento a l’artista plàstic i fotògraf Sergio Belinchón, nascut el 1971 a València, actualment viu i treballa a Berlín.

La seva obra intenta plasmar diferents paisatges ja siguin urbans, naturals … Un espai que es troba en soledat, i això precisament és el més captivador de la seva obra.
De vegades intenta mostrar-nos paisatges urbans que haurien d’estar plens de vida humana i ens els presenta amb absència d’ella.

Les seves fotografies compositivament són impressionants, cuidades al màxim detall, amb una realització impecable. Deixa respirar l’espai, marca ritmes, pesos visuals … El paisatge és el protagonista absolut de la imatge. L’absència de l’ésser humà en moltes de les seves fotografies és essencial, per poder entendre o que almenys et transport i et exposi un sentiment molt diferent si és el cas aquestes imatges estiguessin amb moltes persones.

Les paraules ABANDONAMENT i SOLEDAD estan representades en els seus fotografies i et transporta com a un altre món, a una altra dimensió en la qual et trobes tot sol enmig d’un paisatge urbà en el que és impossible trobar algú.

per Aida Mayenco

WorldPress Photo’18

28276430_1562525993784910_1083866753197801911_n

Considerada la exposición más importante del ámbito del fotoperiodismo a nivel mundial, tanto por la calidad de sus fotografías como por el debate que generan las temáticas que aborda.
En Barcelona la exposición se complementa con proyecciones, visitas guiadas, talleres y conferencias.

Més info: aquí

per Andrea Bolcato

Expojove’18

Expojove18

Els dies 12 i 13 d’abril, el cicle de Foto van participar a l’estand d’estudis d’art i disseny de la Fira Expojove a Girona.  Els alumnes van muntar un Photocall per on van passar molts dels joves visitants que vivitaven el certàmen en la recerca del seu futuracadèmic i professional. Moltes gràcies David Manzano, Natàlia Masferrer, Lluís Vilalta i Laura Trias per la vostra presdisposició i col·laboració!!!

El Tiempo

Sin título-1

Paradójico, el tiempo, todo lo da y todo lo quita. Porque el reloj gobierna la rutina de los hombres, nada hay más objetivo que el tiempo, pero también nada hay más subjetivo que él cuando la espera lo paraliza y la emoción lo acelera. Nada más personal, nada más compartido. Nada más abundante, nada más escaso. El tiempo está en todas partes y en ninguna. Es la forma de ser y de no ser. El tiempo es puente, pero también abismo. Desechable, inmortal. La vida está hecha de tiempo, pero así mismo es una carrera contra el tiempo.   


Julián Serna

per Andrea Bolcato

MOT’18_ Literatura encarnada

banner-web

El proper divendres 23 de març a la Sala Turín inaugurarem l’exposició dels treballs que els alumnes del Cicle de Fotografia de l’Escola han realitzat pel Festival MOT per l’edició d’enguany i a través de l’Observatori del Paisatge. La cita és a les 11.30h. Us hi esperem a tots!