Algo casi mágico ocurre cuando al observar una fotografía descubres con sorpresa un movimiento inesperado en una fotografía supuestamente estática. En realidad no se trata de una fotografía al uso, sino de un gif en movimiento.
Post de www.graffica.info – Origen: ¿Qué es la cinemagrafía?
més info i tutorials aquí
Avui us parlarem d’una exposició que fa la fundació Mapfre, a la casa Garriga i Nogués de Barcelona. L’exposició va dedicada als instants i imatges nocturnes de París preses per un dels grans fotògrafs del segle XX, Brassaï. Us faré una breu presentació de Brassaï perquè el pugueu conèixer una mica més.
Parlar de Gyula Halász (més conegut com Brassaï) és pensar en les seves escenes nocturnes de París, és obrir les portes al surrealisme, és conèixer un tipus de fotografia única i en molts casos intransferible, és en definitiva descobrir aquest art des d’una perspectiva fins i tot màgica. Si hi ha en la història de la fotografia un fotògraf que hagi sabut capturar com ningú el caràcter enigmàtic que respira una ciutat quan es fa de nit, aquest és Brassaï, tots tenim en la nostra memòria fotogràfica les estampes de París banyades de llums tènues, de racons alimentats per la boira, de parelles besant en la foscor i de prostitutes.
Brassaï va dir que va treballar en “un temps, un lloc, un moment quan una certa fotografia és possible. Si un falla, no pot recapturar-la mai. Es tracta d’un gran recordatori per a tots els fotògrafs d’aquesta possibilitat de retratar l’esperito des de l’aquí i ara.
Aquest interès per apropar-se al grafiti era un fet que el connectava també amb el surrealisme, aquest isme artístic i cultural d’aquells anys que no només li feia habitar en els cercles de personalitats afins a això com Salvador Dalí, sinó que li permetia considerar aquestes ” pintades “com objectes trobats, molt característics d’aquesta avantguarda.
Aquest fotògraf que va treballar a París des de 1924 fins a la seva mort el 1984 pertany a dos grups peculiars: Primer, el dels més grans artistes de la lent en la història. I segon, l’enigmàtic col·lectiu de fotògrafs hongaresos del període de les guerres.
Si us ha interessat no us podeu perdre l’exposició, podreu trobar aquí tota la informació.
per Berta Escobar
Chakras és un treball que vaig realitzar pel projecte de foto nocturna. Es tracte d’un treball el qual parla d’energies les quals les persones tenim i les poden treballar per poder estar millor amb nosaltres mateixos. Cada una d’aquestes energies correspon a un color I a un nom. Els chakras estan vinculats a tot un món d’espiritualitat el qual ara us en faré un tast perquè el pugueu entendre una mica més
En aquest treball he representat fotogràficament els colors I les posicions dels cinc dels set chakras grans que tenim en el nostre cos.
He representat el Sahasrara o el també anomenat la corona, i representa el “jo sóc”. El Ajñá o el tercer ull, que representa al “jo comprenc”. Després està el Vishuda que representa el “jo parlo” i com a tal correspon al coll. També he volgut representar el Anahata que estaria situat al cor i representa al “yo amo”. També he volgut representar el Manipura que estaria situat al plexe solar i representa el “jo puc”.
El camp energètic humà és una manifestació d’energia universal íntimament vinculada amb la vida humana. Usualment es denomina aura, i ha estat descrit com un ens lluminós que envolta el cos físic i penetra en ell, i que emet la seva pròpia radiació característica.
Cada capa sembla diferent i té la seva pròpia funció. Cada capa de l’aura està relacionada amb un chakra. És a dir, la primera capa està associada amb el primer chakra, la segona amb el segon chakra, i així successiva ment.
– El primer chakra estan relacionats amb el funcionament del cos i la sensació física (sentir dolor o plaure físics).
– El segon chakra es relacionen, en general, amb l’aspecte emotiu dels éssers humans.
– El tercer chakra està relacionat amb el pensament lineal.
– El quart chakra és el que metabolitza la força d’estimar.
– El cinquè chakra s’associa amb el poder de la paraula, donant ser a les coses mitjançant ella, escoltant i acceptant la responsabilitat per les nostres accions.
– El sisè chakra estan associats amb l’amor celestial, que s’estén més enllà de l’abast de l’amor humà.
– El setè chakra guarda relació amb el pensament elevat, el coneixement i la integració de la nostra formació espiritual i física
per Berta Escobar
Cindy Sherman no considera la seva obra feminista, no obstant al llarg dels seus anys de treball ha explorat els estereotips de la dona.
Es va introduir al món artístic amb la pintura. La va deixar perquè segons el seu punt de vista, en aquest àmbit no hi havia res més a dir, copiava art d’altra gent.
Per això va decidir que només podia utilitzar la càmera per desenvolupar les seves idees.
La seva obra més famosa ha estat “untitle film stills”. On es retrata a ella mateixa adoptant dife- rents clixés femenins típics de la societat masclista. Les seves imatges recorden a fotogrames de pel·lícules dels anys 40-50. Hitchock, Visconti o Truffaut han estat referents per la seva estètica.
Als anys 80 va utilitzar els símbols sexuals que fomenten les revistes i la televisió per realitzar la sèrie “Centerfolds” on es representava com les models dels desplegables en les revistes masculines. Amb “Disasters, Fairy Tales and Disgust Pictures” alerta del canvi que està sofrint la societat. Ho representa a partir de vísceres, vòmits, mutacions i personatges de terror.
Amb “History portraits” torna a l’autoretrat on recrea pintures renaixentistes i barroques. La seva intenció és desmitificar les personalitats que la societat admira.
Amb la sèrie “sex pictures” Cindy Sherman abandona l’autoretrat i el substitueix per figures mutilades i deformades per tal de denunciar la violència física contra la dona.
Amb “clowns”, una sèrie on ella mateixa es disfressa de pallasso, no queda clar si és una paròdia de si mateixa.
En el seu treball “Society portraits” representa persones reals. És una crítica contra els estàndards de bellesa que predominen en la nostra societat obsessionada per la joventut i la bellesa.
per Andrea Cabeza
A partir de les idees del treball d’ Alexey Titarenko i de fotografies històriques del’estació de tren de New York fetes per Alfred Stieglitz i Hal Morey, defensaré la teoria del moviment.
El meu treball vol crear una metàfora amb l’estació de tren de Girona. El que vull explicar és que l’estació de tren és un dels lloc més relacionats amb el temps durant els anys. Tota l’estació i la seva funció es basa en el temps: trens que van i venen, persones que arriben, que marxen, que esperen, un conjunt de moviments i parades que reflexiona sobre el temps com eina fotogràfica.
Amb això vull afirmar i fer una reflexió sobre el moviment en la fotografia. El moviment és real i l’ull humà el percep i utilitzat la sinestèsia i l’experiència visual per poder-lo reconèixer.La càmera fotogràfica amb l’evolució de les tècniques pot congelar el moviment realitzat pel subjecte o representar-lo i potenciar-lo. Fins i tot pot arribar a enganyar-nos.La heterogeneïtat de la fotografia es una qualitat que té molts usos i funcions i no sempre representa fidelment la realitat. Per tant, la fotografia en moviment és una realitat diferent del que estem acostumats a veure però en molts casos té un elevat grau d’iconicitat i ens pot ajudar a entendre el moviment.
per Andrea Bolcato
La página del blog Fotógrafo No fotógrafo nos ayuda a ver como las diferencia de género estaban, y a veces aún están, en el mundo de la fotografía. Esta pequeña entrada narra la extraordinaria historia de la fotógrafa catalana Joana Biarnés que luchó en nuestro país contra la diferencia entre hombres i mujeres.
Con su cámara fotográfica y con la vocación familiar de su padre rompió todas las barreras de género. En este documental nos explica su vida y su trayecto profesional en el mundo de la fotografía, transformándose así en la primera fotoperiodista española.
per Andrea Bolcato
Divendres 19 de Gener’18 a les 20h Cristina de Middel farà una conferència a Barcelona. Aquesta activitat està contextualitzada dins el Cicle d’Arts visuals “Trobades i accions amb creadors” que ofereix el Caixafòrum. L’entrada val 4€, la meitat si sou clients de La Caixa. Per comprar les entrades cliqueu aquí.
El passat mes de Novembre’17 els alumnes del Cicle de Fotografia i els de gràfica vem visitar el Museu del Cinema de Girona. És una sortida que realitzem anualment i que està vinculada a l’assignatura d’Història de la Fotografia. La guia de l’exposició és la Lidia Martínez, professora d’història de l’escola i que es coneix el museu com si fos casa seva. Gràcies Lídia! Gràcies nois/es!
fotografiaescolartolot 